Fotografíes amb història: el Trons en 1943

A vegades no sabem el tressor que tenim entre mans i cal mirar les fotografies amb altres ulls. Esta imatge si la mirem des d’un punt de vista d’especialista fotogràfic li trauriem un miler de defectes: està fosca, parcialment desenfocada, amb un fons massa clar, però la veritat és magnífica per la informació que pot transmetre.

Són les 17 h del 24 d’agost de 1943, segon dia de festes de Moros i Cristinas i ens trobem al carrer d’Alcoi al costat del pont d’Alcoi. (A uns metres més a dalt de l’entrador peatonal de Hiperber d’eixe carrer).

En la fotografia, ben guapa, està Teresa Garrigós Sirvent, ma mare, portant al muscle la bandera de la seua filà, els Llauradors i acompanyada per tres xiquetes que fan el paper de cantinera. Caldria reflexionar sobre el paper de cantinera, aquella dona que acompanyava a les tropes oferint beguda i primers auxilis. Si vols saber-ne més punxa açí https://bgarrigos07.wordpress.com/2014/08/17/origen-del-termino-cantinera/ i https://bgarrigos07.wordpress.com/2014/08/18/les-cantineres-a-finales-del-segle-xix-en-xixona/

La veritat que en dihuit anys ma mare va gaudir plenament de les festes d’eixe any i va ser pionera en algunes coses festeres. El seu germà José Sirvent Garrigós, més conegut com Pepito de l’Ereta, de pare marroc (capità de festes moro en 1930) i qui amb el pas del temps arribaria a ser un puntal dels Marrocs amb el Quiquerillo, Punyal, Alberto Fajardo, el tio Preciós, Pepito l’Arquitecte, etc; va tindre l’obligació, al ser llaurador de professió, d’eixir amb la filà de la falç i els saragüells, a més a més era u dels homes de la família al faltar son pare en 1933. Després de guerra i per orden gubernativa la filà dels Llauraors tenia que estar formada per persones que treballaven els camps. Pepito eixe any va ser anomenat banderer dels Llauradors, un gran honor que va tratar de cumplir de la millor forma possible.

Teresa Sirvent, fent de cap d’esquadra en l’Entrà del 23 d’agost de 1943.

En l’Entrà Teresa i les seus amigues van formar una esquadra de xiconetes vestides amb el traje de llauradora valenciana. Ella es va atrevir a fer de cap d’esquadra, carrer destinat únicament als homes. Aixi es va convertir, sense saber-ho, en una pionera festera, capaç de trencar barreres.

El símbol identificatiu de cada filada era la seua bandera i per aixó tenia que acudir a tots els actes. Els germans van arribar a un pacte per poder gaudir dels Trons, Pepito podria disparar, mentre que Teresa gaudiria de l’acte portant la bandera. El que no sabia ma mare era el rebombori que provocaria en el mon fester, a l’agafar i desfilar amb la bandera una joveneta. A ella li va donar el mateix, perquè s’ho va passar tant bé que al dia següent va repetir.

Teresa Sirvent, portant la bandera cap el pont d’Alacant per a començar els Trons. 25 d’agost de 1943

En aquell temps els trons tenien un recorregut molt més gran que a la actualitat. En segon dia de festes començaven del pont d’Alcoi i continuaven pels carrer d’Alcoi i avingunda de la Constitució per acabar davant del castell de festes. Al dia següent arrancaven del pont d’Alacant i seguien pels carrers del Vall i avinguda de la Constitució. Abans de començar sempre es feia un aldarull davant dels ponts.

A més a més d’esta informació festera tenim un altra de caràcter industrial i arquitectónic . Al acabar la Guerra Civil al final del carrer d’Alcoi estava hi havia a la esquerra (mirant cap al pont) la fàbrica de Hijos de Vicente Sanchis Mira i a la dreta, la casa de Francisco Iváñez, el Cisco i quedava un gran espai per urbanitzar al costat del pont.

Factoria de Hijos de Vicente Sanchis Mira al final del carrer d’Alcoi al costat del pont. 1932

La fàbrica de terró va ser construïda en 1928 i estava formada per una nau paral.lela al carrer amb dos altures i una coberta a doble vessant i un altra perpendicular a ella.

Marcat per la fletxa la nova nau de la factoria Vicente Sanchis Mira i a la dreta la nova factoria de Vda de Manuel Sirvent Soler. Cap a 1945.

Al principi de la dècada de 1940 es va decidir urbanitzar com a zona industrial este dos parcel·les i construir noves naus per a fabricar terró. A la dreta l’empresa Hijos de Vicente Sanchis Mira va construir una nova nau al costat de la que hi havia però un poc més al E cap al pont. Es va deixar lliure l’antic cami de Tibi que comunicava el pont amb la zona dels Pinets al costat del col·legi Eloy Coloma. En la fotografia comprovem com l’edifici ja està construit però les paredes encara no estant lluïdes.

A la dreta l’empresa Vda de Manuel Sirvent Soler havia construit una nova i gran planta de producció abandonat les velles instal·lacions del carrer d’Enric Puyo. Podem vorer com encara l’edifici no està acabat.

Filà Llauradors abans dels trons. Al fons es veu la fusteria de Capeta. Cap a 1955

En el centre i al fons de la fotografia podem contemplar la fusteria de Capeta on en l’actualitat hi ha un parc, malgrat que encara queda un forn situat cap al sudest.

Esta fotografia és un gran exemple de tota la informació que pot arreplegar una imatge aparentment sense valor.

Bernardo Garrigós Sirvent, cronista oficial de Xixona.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: